Unes paraules per agrair tot allò viscut el dissabte passat, 25 de febrer, al petit zendo d'Ulldecona, JIKÛ-AN (Ermita del Buit i de la Compassió).
Com sempre, Maria Dolors Villadelprat, la mestra del curs d'Ikebana, va arribar divendres a la tarda i va dedicar diverses hores a preparar l'espai, a les imatges el podeu veure tal com va quedar.
Creiem que la sensei Maria Dolors, a més a més dels coneixements, del treball i de l'art, té el do i la facultat de generar un ambient introspectiu i íntim i alhora comú, compartit, que facilita l'apropament i l'endinsament al silenci més enriquidor, amorós i creatiu.
Les persones que vam arribar el divendres van tenir l'oportunitat de practicar zazen lliure a la tarda i a la nit i dissabte al matí vam fer una asseguda abans que arribessin la resta de participants al curs de l'Ikebana.
A més, hi va haver gent que es va quedar al zazenkai de diumenge (intensiu de zazen + dinar) així que va resultar un cap de setmana intens i bonic.
Aquí teniu totes les fotos del zazenkai i del curs d'ikebana i més coses (+)
Idò, això...
GASSO PROFUND I AGRAÏT 🙏
Los maestros Zen forman a sus alumnos jóvenes para que comprendan y puedan expresar esa comprensión.
Esta historia ocurre en dos
templos Zen; cada uno tenía un niño protegido.
Un niño, que iba a buscar verduras cada mañana, se encontraba con el otro en el camino.
¿Adónde vas?' -preguntó uno.
El otro respondió: "Voy adonde sea que vayan mis pies".
Esta respuesta desconcertó al primer niño que fue a pedir ayuda a su maestro.
Mañana por la mañana -le dijo el maestro-, cuando te encuentres a ese pequeño, hazle la misma pregunta.
Él te dará la misma respuesta, y luego le preguntas a él: "Supón que no tienes pies, ¡entonces a dónde vas! "Eso lo arreglará".
Los niños se encontraron de nuevo a la mañana siguiente.
¿Adónde vas? -preguntó el primer niño.
Voy a donde sea que sople el viento -respondió el otro.
Esto desconcertó de nuevo al joven, que llevó la derrota a su maestro.
Pregúntale ¿adónde va si no hay viento?" -sugirió el maestro.
Al día siguiente los niños se encontraron por tercera vez.
¿Adónde vas? -preguntó el primer niño.
Voy al mercado a comprar verduras" -contestó el otro.
 |
‘Estimar és la manera més fàcil de ser feliç’
Joan Mascaró i Fornés
Ens complau ferm compartir aquesta informació tan especial, subtil i bella, construïda en forma de Memòria d’un any que ja és història, i en la qual totes i tots hi hem pres part, ja sia en un sesshin, una introducció, un taller, un simposi, un curs, un training, un concert, un recital, un zazenkai o un simple passeig meditatiu…
19 edicions que retraten la pràctica, el samu i el samadhi quan fan U.
Des de la gratitud i el respecte, des de l’amor i la compassió, a totes i a tots: salut i gassho profund!
L'ésser humà porta sobre la terra milers d'anys, i al llarg d'aquest temps la seva història ha estat marcada pel canvi permanent. Un canvi lent durant mil·lennis, amb formes de vida fonamentalment rurals i un canviaccelerat dels darrers decennis que cada dia es realitza amb més rapidesa.
Després dels dos anys de pandèmia se'ns ha fet molt evident que la humanitat com a tal està cridada a prendre consciència de la interrelació que ens fa sentir la pertinença a una única casa comuna, la Terra, i alhora sentir la urgència de fer canvis en els estils de vida per poder ser viable per a tothom.
En poc més de dos-cents anys transcorreguts des de la revolució industrial, els avenços científics i tecnològics impulsen canvis cada cop més accelerats.
Des de diferents àmbits internacionals ens arriben els informes de la crisi profunda de la nostra terra. Ja la Laudato sí que ens advertia de la urgència de combatre l'escalfament global o, almenys, les causes humanes que el produeixen o l'agreugen» (LS 23).
I també d'altres temes de màxima gravetat com el que s’ha anomenat la cultura del descart que no fa al·lusió només al descart de les coses que, un cop usades, ràpidament es converteixen en escombraries i deixalles; si no la denúncia del descart d’éssers humans que, per l’edat, procedència o alguna discapacitat física o psíquica, són exclosos de la convivència ciutadana.
La nostra Fundació, i totes les activitats que hem realitzat dins de les diferents àrees que la constitueixen, ens conviden a potenciar amb gran responsabilitat aquests valors que ens ajudin a despertar una consciència de l'interès, de la cura de la casa comuna i de tots els éssers que la habitem.
Podem preguntar-nos a títol d'examen, amb quin tipus d'arguments i accions pretenc frenar el procés del canvi climàtic?
Som dels que s'han acostumat a la pràctica de l'usar i llençar?
Realment els nostres valors potencien la cura i l'acollida o estan alineats amb la cultura del descart en diferents àmbits de la vida?
Al llarg de tot aquest any 2022, les nostres activitats i actuacions han tingut un marcat sentit social, vocació consubstancial a la naturalesa de l'ésser humà i imprescindible per desenvolupar i millorar la societat on vivim, que corre el perill de l'individualisme egoista. I és en aquest àmbit comú de col·laboració i servei de cada àrea on tots hem aportat el nostre esforç permanentment per millorar i millorar-nos.
Sabem que l'espiritualitat no és la contemplació de mons eteris allunyats de les realitats de la vida: és entrar en una comunió profunda amb la dimensió humana del nostre propi ésser, que és l'expressió de la totalitat numinosa que és l'Univers.
Meditar i aprofundir en la nostra consciència de l'Inter-ser, la gran xarxa còsmica de la qual som part, ens obre les portes de les energies primordials que ens condueixen a la transformació personal i col·lectiva.
En aquesta època de crisi suprema, en què l'antropocentrisme i la claudicació davant els poders tecnològics posa en perill la nostra pròpia existència, és urgent la construcció d'una nova forma de relacionar-nos amb el Planeta i entre nosaltres com una cosa imprescindible i que volem potenciar al màxim la nostra Fundació de Valors.
Aquesta relació inclourà, necessàriament, el reconeixement de la saviesa inherent a l'Ésser de totes les coses, la necessitat d'escoltar la natura en les seves múltiples manifestacions i d'aprendre'n.
Recuperar una autèntica espiritualitat, deixar-nos instruir i transformar per l'espiritualitat que està latent a la Terra i al món natural en totes les seves manifestacions, cultivar la saviesa originària de les grans intuïcions religioses de la humanitat i plasmar pel servei compassiu la transformació que ajudi a la humanitat en aquest canvi de paradigma necessari per al segle XXI.