|
|
|
|
|
|
|
|
Hi ha portes que no necessiten ser grans per obrir-se a un món. A vegades, n’hi ha prou amb un petit espai, una presència senzilla, un lloc on començar a compartir allò que neix de la pràctica i de la vida de la sangha. Avui ens fa molta il·lusió anunciar la posada en marxa del bloc de la Sanbô Zen Tortosa (+).
És un bloc senzill, auster, encara petit, però que ja és una porta oberta.
Un espai que neix amb humilitat i amb el desig de créixer a poc a poc, al ritme de la sangha i de les seves activitats.
Perquè també així es fa camí: amb una primera passa, amb una intenció clara, amb la confiança que allò que avui és petit pot anar esdevenint, amb el temps, un espai viu de trobada i de compartir.
Des d’aquest nou lloc, la Sanbô Zen Tortosa podrà donar a conèixer les seves novetats, les seves propostes i les activitats que, esperam, aniran omplint de vida aquest espai i oferint noves ocasions de trobada a les sanghes de Tarragona.
Ens alegra especialment poder compartir aquesta notícia des de la Dana Paramita, amb la Sanbô Zen València i el nou zendo de Jikû-An (Ulldecona-Vinarós i Benicarló).
Perquè cada nova sangha, cada nou espai de pràctica i cada nova porta que s’obre és també una alegria per a tota la comunitat.
Benvingut, bloc de la Sanbô Zen Tortosa (+)
Que aquest primer pas en dugui molts més.
Zazen, silenci i benvinguda
🙏
El proppassat divendres, 28 d'agost, vam celebrar a la Casa d'Espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona la reunió de responsables de l'Escola Sanbô Zen. Entre d'altres qüestions rellevants i d'interès que us anirem compartint properament, avui ens plau fer-vos a mans el text que ens va exposar la nostra mestra Berta Meneses.
El seu títol ja és prou explícit i bell: 'El tresor de la Sangha'. Diu així:
![]() |
| Berta Meneses, mestra zen |
'Buda i Dharma conflueixen a la Sangha, i la Sangha emergeix de Buda i Dharma. «Les Tres Joies són completament interdependents. Sense la Sangha no hi ha ni Buda ni Dharma».
La Sangha és la comunitat de bodhisatves, i un bodhisatva és aquella persona de la qual brolla la bodhicitta. (Bodhisattva: bodhi + sattva significa «ser il·luminat», «ser en el camí de la il·luminació» o «ésser que il·lumina els altres»).
És realment urgent cercar la realització d'aquests tres tresors en un mateix i en els altres. Aquesta és l'essència del bodhisatva, que es concreta en el vot primordial de salvar tots els éssers que pateixen.
![]() |
| Masao Abe |
El vot i el compromís constitueixen la base i la força de la nostra vida com a bodhisatves. No es tracta d'escollir algunes accions o determinats actes, sinó una disposició fonamental de l'ésser. I l'ésser es manifesta als actes.
Masao Abe ho expressa amb la fórmula: «El Buit buidant-se en vot i acció».
La Sangha es manifesta tant en les relacions interpersonals i d'amistat entre els membres com en la seva orientació cap al món mitjançant el servei i el compromís.
Tots dos aspectes convergeixen en l'esforç per fomentar la comunió amb els qui mantenen interpretacions i cosmovisions diferents, així com en la promoció d'una comunitat d'abast universal a través del propi exemple.
La Sangha ha de cuidar tant les relacions interpersonals com el sentit de propòsit i destí. Rita Gross desenvolupa amb gran sensibilitat aquesta dimensió comunitària:
![]() |
| Rita Gross |
A hores d'ara hauria de quedar clar que la interdependència i la naturalesa relacional constitueixen la realitat de les nostres vides, i que la individualitat és una ficció, un dels trucs de l'ego.
La reconceptualització que suggereixo té per objecte infondre en la categoria profunda i provocativa de ”Sangha” els valors comunitaris d'acolliment, nutricis, comunicació, relació i amistat.
Posar l'accent en aquests valors suposa reconèixer el paper crític que exerceixen, i que sempre han exercit, com a matriu i continent per a l'emulació adequada i per als propòsits meditatius i filosòfics del Dharma».
Tant la solitud com la comunitat són essencials, i cap no s'hauria de sacrificar en nom de l'altra. Cal saber estar tot sol amb un mateix i saber estar veritablement amb els altres. Quan una persona sap estar amb els altres, també sap estar en autèntica solitud amb si mateixa.
La Sangha és l'harmonia entre tots els éssers en una trama magnífica d'interrelacions; és l'equilibri de les estrelles i la simbiosi present a la natura.
És una comunitat de persones obertes a aquesta Sangha universal que constitueix la humanitat. El seu fonament es troba al santuari interior de cada ésser i és, en aquest àmbit profund, on té lloc la transmutació dels tres verins —odi, orgull i ignorància— i on l'acció es pot desplegar de manera organitzada i coherent.
Per això és necessària la pràctica, i aquesta ha de ser real i constant. Hem d'experimentar i aprofitar tot allò que pugui intensificar la nostra pràctica.
Convé fer periòdicament un examen de la nostra vida per avaluar la nostra direcció, contrastar-la amb els ensenyaments del Zen i allò que anomenem Dharma, i intentar sempre aprofundir una mica més en l'experiència directa.
Tot plegat requereix flexibilitat i una dedicació compromesa. Hem de tenir present que és possible gaudir d'experiències positives a la superfície de la nostra psique mentre els nivells més profunds romanen descurats. L'experiència zen obre el camí per netejar tot el nostre ésser, de dalt a baix i fins a l'últim racó.
Hem d'utilitzar tots els mitjans adequats per afavorir aquesta transformació: una pràctica diligent de zazen i una vigilància conscient a la vida quotidiana, evitant viure en l'oblit o la distracció.
La veritable alegria de la pràctica consisteix a oblidar-se d'un mateix en unificar-se amb alguna cosa o algú.
Hem de romandre atents a les possibilitats de transformació que es troben a l'esperit de la meditació zen.
La pràctica del zazen ens permet mantenir un compromís despert amb el temps dedicat als altres i amb el temps dedicat a nosaltres mateixos.
Ens ajuda a integrar estructura i inspiració, responsabilitat i autorealització, disciplina i llibertat, autoritat i igualtat, masculí i femení, forma i buit, vida i no existència. Si descuidem qualsevol d'aquests pols complementaris, la realització del camí esdevé impossible.
Al Sutra del Cor es descriu de manera admirable aquesta profunda realitat. L'enteniment de l'aspecte absolut dels Tres Tresors és, en darrer terme, una qüestió d'experiència profunda.
Segons el mestre Dogen Zenji (segle XIII), «la personificació de la Joia de la Sangha és l'amor, l'harmonia i la pau entre tots els éssers, així com l'energia de la il·luminació».
Els éssers poden alliberar-se individualment del patiment, però la il·luminació es realitza plenament a la trobada, a la interrelació i a l'interser, és a dir, a la vivència de la Sangha.
La nostra societat es caracteritza per l'individualisme institucionalitzat —com assenyala el mestre zen David R. Loy— dels tres verins fonamentals: cobdícia, odi i ignorància, que es manifesten socialment com a consumisme, violència i fanatisme.
![]() |
| David R. Loy |
Davant d'això, la Sangha apareix com el lloc on podem redescobrir la veritat de la nostra interdependència i experimentar la realitat viva d'estar profundament relacionats els uns amb els altres.
Aquesta transformació en la nostra manera de relacionar-nos amb el món té un efecte sanador indubtable, tant per a cada persona com per a la societat.
La Sangha ens ofereix consol i fortalesa per comprendre les lleis fonamentals de l'existència, com ara la impermanència, la insatisfacció i el no-jo, estretament vinculats a la realitat de la interdependència.
Ens brinda també la confiança i la profunda fe en el potencial de l'ésser humà per descobrir i manifestar a la seva vida la dimensió més profunda i lluminosa de la realitat.'
La mestra també ens proposa aquestes qüestions relacionades amb el text que ens poden ajudar a reflexionar:
1 Com defineix el text la funció de la Sangha en el desenvolupament espiritual de les persones?
2 De quina manera l'experiència de la interdependència pot transformar la nostra relació
amb els altres?
3 Quin significat té l'expressió de Masao Abe: «el buit es buida en vot i acció»?
4 Com es relacionen la pràctica individual i la dimensió comunitària de la Sangha?
5 Per què el text considera que la individualitat és una ficció de l'ego?
6 En quin sentit la Sangha es pot entendre com una realitat universal més?
Per causes alienes a la nostra voluntat hem hagut de dir adéu a l'espai físic on hi havia el zendo que ens ha allotjat amorosament i sàviament els darrers anys.
Hi ha hagut una certa malenconia en el comiat, ja que hem compartit molt en ell i amb ell i amb totes i amb tots els que heu fet del bell lloc un espai sagrat, de silenci, de convivència i de consciència.
Es va construir entre tota la sangha, algunes persones amb la seva presència física i la seva feina; altres, amb la seva presència en la distància.
Va venir l'estimada Mestra a inaugurar-ho, hem fet moltes assegudes al seu interior, tallers relacionats amb la vivència del silenci...
En el procés del comiat ens hem adonat que el zendo es crea quan seiem juntes, és una vivència tant exterior com interior.
Sabem que la meditació amb la sangha és una part imprescindible al zen, a la nostra vida.
Per tant, hem començat a fer una altra sala, l'espai, la forma i el lloc serà diferent però l'esperit és el mateix, JIKÚ-AN, ermita del buit i la compassió.
Ens hi trobem els dilluns, meditem, treballem i mengem juntes.
La tristesa del comiat es dilueix amb l'alegria de la trobada.
La nova situació ha generat un lloc meravellós on seure, un embolic a la intempèrie, sota un garrofer.
L'univers de la natura ens embolcalla i ens permet redreçar les nostres passes cap el camí del despertar.
Zendo, el camí del zen, el nostre camí.
Trobaràs les portes obertes del nou zendo aquí (+)