Mostrando entradas con la etiqueta Memòria. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Memòria. Mostrar todas las entradas

10 febrero 2026

Memòria Dana Paramita 2025

   




'Allò que anomenem el principi és sovint el final, i arribar al final és arribar al començament. El final és el lloc d’on partim.'
Berta Meneses






Memòria de l’any 2025... d’alguna manera, una memòria no només intenta recordar, sinó també “recrear”. No repetir ni inventar, sinó RECREAR a partir del que s’ha viscut i rebut. Al llarg de l’any hem:

1. Viscut

2. Rebut

3. Assimilat

4. Transmès amb coherència i responsabilitat.

Tota memòria està situada en un ESPAI i un TEMPS... I està il·luminada per les seves vivències, les seves fractures, els seus records i els seus somnis..., que en el fons transmeten qualsevol moment significatiu.

Quan les vivències recordades han estat profundes i significatives, es desperta en nosaltres una INCANDESCÈNCIA: una il·luminació que travessa la persona. Com ens diu Machado en el seu vers: «És el do preclar d’evocar els somnis».

Són un tipus de somnis que emergeixen fruit d’aquesta incandescència... El record és en el passat, per tant no existeix; és la memòria la que ens torna a posar en contacte directe amb allò viscut... 

I aleshores es necessiten llocs, dates, imatges, rituals..., que ens porten al present, que fidelitzen aquesta incandescència, que nodreix les nostres ments i els nostres cors i reviu en nosaltres aquella experiència, aquell foc originari, que torna a ritmar en cercles creixents amb la nostra vida; és una espiral més de la nostra existència...

Com a Sangha hem viscut, rebut, assimilat i transmès trobades, zazenkais, sesshins..., seminaris diversos, trobades lúdiques, art, música... i cada experiència ens ha donat també la possibilitat de transmetre, de compartir, de donar i de rebre...

La memòria ens acosta a allò que ha inspirat i enfortit molts moments viscuts durant l’any. Ens recorda els reptes concrets que la vida ens ha mostrat, fins i tot ens ha llançat sense preguntar-nos res. 

Per a cadascun/a de nosaltres ha estat un any més en què la inspiració, l’impuls i l’energia de l’Esperit ens han acompanyat, i així ens va alliberant a poc a poc de la rutina a la qual el tirà interior intenta sotmetre’ns.

En les nostres vivències recordem els reptes concrets del 2025, cadascú els seus, amb la finalitat d’assumir-los humanament, aprendre’n, créixer, guarir-se, retrobar-se...

Segurament, mirant entre les pàgines d’aquesta memòria, una fotografia, un testimoni o una imatge susciten en nosaltres emocions profundes, perquè és una imatge carregada d’energia. 

És un mirall del Jo profund que habita en cada ésser humà. Sabem que cada experiència simbòlica és una experiència de l’Ésser aquí i ara...





Aquí teniu l'enllaç a la memòria 2025 íntegra (+)


 






'No deixarem d’explorar, i al final de totes les nostres exploracions será arribar allà on van començar i conèixer el lloc per primera vegada.'
T.S. Eliot











Silenci i quietud. Pau i amor 
🙏








09 febrero 2025

Memòria Dana Paramita 2024

 

'L'home vol una vida nova: un nou món, una fe nova, una ànima nova'
Joan Mascaró





Editorial

Què entenem per memòria de l’any 2024? És una manera de portar els records, els acords, els fets i les experiències que han conformat, decisions i activitats realitzades durant tot un any.

A partir d'aquestes notes i descripcions, és fàcil reviure i treure'n conclusions diverses. Hem realitzat allò necessari, allò que era convenient, allò que infon sentit a la nostra Fundació? i a la nostra Associació Zen Dana Paramita? 

Si ens enfoquem més enllà de les propostes realitzades i organitzacions programades hi ha una línia prima, com la línia de l'horitzó entre el mar i el cel que ens evoca una percepció més intuïtiva i més intima dels fets.

Així arribem a poder valorar la importància de la memòria. On hi influeixen factors molt diversos, alguns propis de la vivència de cadascú, de l'energia que comporten els fets, de la consciència que anomenem Yoriki i de l'energia d'intuïció o Chie que acompanya la Realitat.

Per això “La memòria” ens ofereix no només la possibilitat de recordar el passat, de reviure experiències, d'informar-nos d'altres grups, activitats, iniciatives... que ens ajuden a sentir-nos que formem part d'una sangha, si no que aquesta família realitza amb compromís i compassió l’esperit de l’escola Sanbo Zen (tres tresors: Buda, Dharma I Sangha).

La sangha és un ésser amb els altres i així està definit des de les filosofies més antigues, l'experiència de la interrelació i de l'Interser són molt importants per descomptat dins del budisme, i altres autors contemporanis com Byoung Chel Han, ho afirmen de maneres diferents.

La vida Zen de la sangha és un anhel del cor, un vot personal i compartit. La sangha té la base en la pròpia condició humana, en equilibri i simfonia amb l'univers, des d'un àmbit profund i espiritual que ens defineix, alhora que ens transcendeix, ja que allò que ens fa humans, requereix la vinculació de les persones, és a dir del diàleg i l'expressió de totes les formes d'actuació real o simbòliques que configuren el nostre actuar..., la pràctica de zazen, zazenkais, sesshins, simposis... i totes les activitats de promoció i compromís social.

La sangha ens defineix en part com una forma equilibrada de vida, amb un significat objectiu i simbòlic. 

La vida humana realitzada en tots els seus compromisos, sense deixar de fer front a la recerca continuada de la veritat, almenys del que és veritable en tots els àmbits del coneixement personal (psicològic, intel·lectual i espiritual) i social.

Al llarg de l'any i atès que la sangha és un dels tres tresors de la nostra Escola Sanbozen, sabem que hem de cuidar en primer lloc la pràctica meditativa (zazen), la intimitat que implica una observança d'allò intern i subjectiu, arrelats en la bellesa d’una conducta ètica i de la cura amorosa a tot i tots, desvetllant l’ull de la percepció obert a la Natura, que fa possible la vida al nostre món.

L'accent de la nostra sangha recau en el sentit i el significat de la vida conscient de cadascun de nosaltres, que té el seu origen o arrel en la dignitat de l'Ésser que som i que dóna sentit als fets o accions que cada dia realitzem.


Aquí teniu l'enllaç a la memòria íntegra (+)







'Hi ha tenir i ésser: possessió i contemplació'
Joan Mascaró










🙏


31 enero 2024

MEMÒRIA 2023


'Quietament assegut, sense fer res,
arriba la primavera
i creix l'herba sola'



Fer la memòria d'un any de múltiples activitats, experiències, fets, és una tasca complexa, perquè implica reviure tot el que ha passat, però alhora és interessant recordar, la paraula recordar implica en certa manera el fet de tornar al cor i donar-li l'oportunitat de viure allò viscut, és com fer possible una nova energia que resideix amagada a la nostra memòria.

El gran problema de la nostra cultura és la immediatesa i la immediatesa ens fa molt estrets. Hem perdut la memòria, no tenim memòria, consumim a l'instant. Les emocions són molt intenses, però són efímeres.

No donem repòs a les nostres percepcions i la nostra cultura està marcada per la superficialitat, necessitem temps de contemplació amb la seva lògica pròpia, el seu propi llenguatge, el seu propi ritme, la seva pròpia mesura, la seva pròpia esplendor, fins i tot la seva pròpia màgia creativa. 

No és una forma de debilitat, ni una falta, sinó una forma d'intensitat que, tanmateix, no és percebuda ni reconeguda a la nostra societat de l'activisme i del rendiment.

La màgia de la percepció és en totes les coses i totes les coses són en Déu. I per tant, quan no trobem Déu en les coses és que en el fons no hem trobat encara les mateixes coses, perquè al cor de la cosa hi ha Déu. 

I com més siguem ajudats per tenir aquesta mirada contemplativa, profètica i mística més serem alhora testimonis de la realitat, conscients de la Presència, receptius a allò essencial en allò quotidià. 

Aprendrem a estar a la vida amb tot l'amor i amb tota la consciència de pertinença a aquesta humanitat nostra intentant alliberar-la de la superficialitat, conscients dels nostres propis defectes i les nostres pròpies foscors, que ens fan humils i veritables.


(Fragment de l'Editorial de la Memòria de l'Associació Dana Paramita i Fundació Valors Humans, 2023, la número 20, signada per la mestra Berta Meneses).

Si vols accedir a la seva lectura, basta que facis un clic aquí +



Salut i silenci. Gassho profund

🙏